jueves, mayo 08, 2014

Palíndrom

No pensar en allò que estàs dient és la única manera de dir allò que realment penses.

Alex Rufí

miércoles, diciembre 18, 2013

Smartphone

Quan era petit el telèfon no em robava res.
Fa uns anys només em robava la memòria.
Ara em roba la intel·ligència.

Rufí

jueves, julio 11, 2013

Literal

Ya me gustaría ser un escritor de citas literarias pero no puedo porque la literatura se me pega como un espermatozoide a un óvulo. Con suerte puede volver a salir de mis entrañas pero ya ha tomado otra forma irreconocible.

Alex Rufí

viernes, febrero 08, 2013

Perseguit

Porta temps, moltíssim temps atemorit. Té por. Pànic. I per això porta tants anys fugint de no sap ben bé què. Però ara es mira al mirall i s'adona del que passa: té por d'ell mateix. I així és com topa amb un problema pràctic: com pot escapar? Li sembla impossible. De totes maneres per intentar-ho no hi té res a perdre i per això ara, després de tant temps corrent cap a no sap on, les cames li fan figa i s'atura de cop. El cor li batega fort i sense voler esbufega, cau a terra sobre les rajoles fredes i s'agafa els genolls. Es queda ben quiet com un insecte que es fa el mort i tracta de no respirar per tal de no sentir ni el seu propi alè. I així és com arraulit i en silenci absolut comença a perdre massa oxigen, però alhora se sent profundament relaxat i alleugit. Entra en catarsi perquè s'adona que per primer cop en molt temps és feliç. Perquè s'adona que ja ni ell mateix pot sentir l'alè d'un home atemorit que fuig. D'un home que fugia, però ja s'ha cansat de tants anys de córrer. Ja no el trobarà ningú perquè ningú el persegueix.

Álex Rufí

miércoles, enero 16, 2013

La veritat

L'home es va inventar la veritat perquè sense ella no podia mentir.

Rufí

martes, enero 15, 2013

Tot és perfecte

Tot és perfecte fins que s'adona que no havia previst que l'últim gest de la víctima seria intentar-lo abraçar obrint de bat a bat els braços. Ara no hi ha manera de guardar el cos enlloc i ha de tallar. Ha de trobar un estri per serrar els braços a l'alçada de les espatlles. Ara tot es complica perquè no té l'estri i en el fons ja no té ganes de res més. L'ha deixat refredar massa estona per gaudir de la imatge i ara aquella imatge és un malson. És la peça cilíndrica que el nen intenta encaixar en un forat que té forma de triangle. Tot era perfecte fins ara. I ara li fa mandra. I deixa el cadàver allà estirat boca amunt mirant-lo fixament als ulls amb un gest d'incomprensió i amb els braços ben oberts com si el volgués abraçar per agraïr-li alguna cosa. Quina mandra...

viernes, noviembre 30, 2012

Crear

Crear és plagiar amb prou gràcia com perquè sembli que no has plagiat.